Què és art? Què és disseny?Aquestes dues qüestions han estat plantejades per diferents professionals del món del disseny des de fa molt temps. I el debat que ha generat aquesta discussió encara continua avui en dia.
Podríem dir que el disseny s’emmiralla en l’art, que busca en l’expressió artística la seva font d’inspiració. Però el disseny és bàsicament funcional. Disseny i art comparteixen suport, no finalitat. L’art no hauria de tenir mai com a primer objectiu la satisfacció del públic; quan l’obra d’un artista busca acontentar i és creada pel sol fet de poder ser venuda en un futur, l’artista deixa de ser artista i es converteix en venedor, de la mateixa manera que el públic esdevé consumidor potencial. L’estímul de creació de l’artista no ha de ser mai la venta de l’obra, perquè aleshores l’art deixa de ser art per ser comerç, intercanvi pur i dur. En canvi, el dissenyador crea (perquè, des del meu punt de vista, també crea, en tant que participa del procés d’ideació o concepció d’allò que plasmarà
gràficament) amb l’objectiu de complir un encàrrec encomanat per un client que vol obtindre resultats a curt termini. Com diu Joan Costa en el seu article “L'eterna i inútil discussió”, l’art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes.
L’art qüestiona la realitat, la reformula i en planteja una de totalment nova a través de la personalitat de l’artista. Darrere una obra d’art s’amaga un context històric concret, un estat emocional de l’autor i tota una concepció que deixen un traç inevitable en l’obra final, que en cap cas persegueix complir amb una funció publicitària, ja que parteix d’un procés molt íntim de creació i és la darrera expressió de la voluntat de l’artista. D’altra banda, el disseny té l’obligació d’atraure al consumidor; se li exigeix una finalitat concreta, la de comunicar, no un fet de denúncia o una opinió determinada, sinó allò que farà que el producte adquireixi notorietat (cas de les marques i els logotips) o que es vengui. Si el disseny expressa opinió, serà per complir amb algun d’aquests objectius.
Tot i aquestes diferències, si bé art i disseny no són el mateix, si que tenen la possibilitat de trobar-se en la figura del creador, artista i/o dissenyador, de trobar un espai en comú que acosti aquestes dues disciplines en la propi individu que les domina. Per mi, és un cas emblemàtic el de Mies van der Rohe, arquitecte racionalista i funcionalista, director de la Bauhaus entre 1930 i 1933. Un personatge que encarna a la perfecció el binomi art i disseny, com ho podem veure a les il·lustracions de més amunt (PAVELLÓ ALEMANY 1929 i CADIRA BARCELONA). Aquí queda un espai comú.
L’art qüestiona la realitat, la reformula i en planteja una de totalment nova a través de la personalitat de l’artista. Darrere una obra d’art s’amaga un context històric concret, un estat emocional de l’autor i tota una concepció que deixen un traç inevitable en l’obra final, que en cap cas persegueix complir amb una funció publicitària, ja que parteix d’un procés molt íntim de creació i és la darrera expressió de la voluntat de l’artista. D’altra banda, el disseny té l’obligació d’atraure al consumidor; se li exigeix una finalitat concreta, la de comunicar, no un fet de denúncia o una opinió determinada, sinó allò que farà que el producte adquireixi notorietat (cas de les marques i els logotips) o que es vengui. Si el disseny expressa opinió, serà per complir amb algun d’aquests objectius.
Tot i aquestes diferències, si bé art i disseny no són el mateix, si que tenen la possibilitat de trobar-se en la figura del creador, artista i/o dissenyador, de trobar un espai en comú que acosti aquestes dues disciplines en la propi individu que les domina. Per mi, és un cas emblemàtic el de Mies van der Rohe, arquitecte racionalista i funcionalista, director de la Bauhaus entre 1930 i 1933. Un personatge que encarna a la perfecció el binomi art i disseny, com ho podem veure a les il·lustracions de més amunt (PAVELLÓ ALEMANY 1929 i CADIRA BARCELONA). Aquí queda un espai comú.
3 comentaris:
Molts escriptors d'alt nivell han escrit grans obres amb la única finalitat de guanyar diners. Un exemple. Dostoievsky va escriure el jugador amb la única finalitat de saldar els deutes que tenia de la ruleta i li va sortir una obra d'art exquisita. En tot cas un post molt precís i molt ben escrit i celebro la teva entrada al mon dels blogs...saludus
Doncs no hi havia pensat mai en la diferència entre art i disseny... Jo crec que el disseny pot arribar a ser art, però que l'art en si mateix no és disseny perquè s'ha creat només amb finalitat artistica, però tampoc no ho tinc gaire clar, no et pensis, eh!! hahaha
T'aniré llegint des d'aquí, Carlota!!! ;) Petons!!!
Molt interessant! Estic d'acord amb la teva opinió, si bé cada cop tinc més clar que els artistes que no busquen la finalitat comercial en l'art és per que tenen prou diners com per no preocupar-se per ells (un ofici mal valorat?).
Per mi en la majoria de casos el disseny hauria de precedir l'art, a excepció de quan l'únic objectiu és expressar el que sent l'artista com en l'escultura i la pintura.
Un gran inici. Salut! ;)
Publica un comentari a l'entrada