per fi!

Portada del llibre "JOVE CAMBRA DE REUS. 40 ANYS"

Ahir, a les 8 del vespre i acompanyada de la família i dues bones amigues, arribava el final del meu camí a la Jove Cambra de Reus. Han estat gairebé dos anys treballant com a secretaria d'aquesta entitat, endreçant el seu arxiu i aprenent dels que n'han estat membres i dels que ho són en l'actualitat.

Tot va començar el gener de 2007 quan vaig entrar, mig com un favor perquè en aquells moments no treballava, i vaig començar a conèixer la Jove Cambra, la seva estructura, què feia, qui la formava... tot i que de petita ja la coneixia de la mà del meu pare.

Tot transcorria amb normalitat fins que em van proposar d'escriure un llibre amb motiu del seu 40è aniversari. I aquest agost, sota la guia i amb el suport del meu pare, vaig intentar plasmar de la millor manera possible quaranta anys d'història de la JOve Cambra de Reus.

Ha estat una experiència inoblidable. Un llibre. Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre, que deien. Ja queda menys, doncs! JEJE.

A més, també hem editat amb la productora JUANDESAFINADO un DVD que recull l'experiència de diferents generacions de membres de l'organització i que ha estat un èxit.

Ahir... . Ahir va ser una nit d'emocions. De nervis. De llàgrimes. D'alegria.Vam presentar el llibre davant un auditori format per 300 persones. Mai havia parlat davant tanta gent.

Després de fer el meu discurs, modèstia a part, tothom em va felicitar. No crec que sigui una bona oradora, però quan les paraules surten del cor és més fàcil emocionar-se i fer emocionar. Hi havia l'Alcalde de Reus, la Tinent d'Alcalde de Cultura, més regidors, el DIputat al Congrés Fèlix Larosa, la delegada del Govern, diferents empresaris... . Però el més important, hi havia la gent que m'estimo:

Gràcies a tots ells.

A l'Eulàlia (com no? sempre al lloc oportú al moment oportú i en gran part, culpable del meu èxit) A l'arnau i la clàudia, els meus altres germans. Perquè sense ells no seria ningú.

A la mama, només perquè m'aguanta cada dia. I amb això ja fa molt.

Al papa, perquè aquest llibre és dels dos i prou. Perquè mai oblidarem l'estiu del 2008, treballant colze amb colze.

A la yaya Carmen, perquè encara té els ulls vermells de tant plorar i perquè jo no seria qui sóc si ella no hagués existit en la meva vida i al yayo Lluís, cameraman, que permet que la meva vida sigui plena d'imatge en moviment.

Als avis Josep i Maria, als tiets M. Pilar i Jaume, a la Marta, al Tiu i el Titó, simplement per ser allà.

A l'Anna Fortuny, futura periodista, companya d'estudis. Perquè des de que ens coneixem sempre és amb mi en els moments importants i a l'Ada, perquè amb la teva presència em vas fer adonar de la importància que tenen els bons amics, els de sempre, i perquè és un geni i premi de Medicina i la meva futura metgessa.

Gràcies per fer que el d'ahir fos un dia inoblidable.

Carlota