"Hoy por Hoy" al Metropol

Ahir els estudiants de comunicació i els habitants de Tarragona i Camp en general vam tenir l’oportunitat de presenciar l’emissió en directe del programa "Hoy por Hoy", el magazine matinal de la Cadena SER. La veritat és que veure Carles Francino en acció va ser una veritable lliçó per tot el qui en aquella sala aspirava a ser periodista. D'ell només es pot dir que és genial. Locució impecable, interacció perfecta amb el públic, moderador ideal... . És increïble com pot estar al cas de tot, sense guions, fent gala d’una improvisació curosament calculada. El programa ha estat molt bé quant a contingut, amb uns bons tertulians, amb un bon periodista, amb informació, amb humor (de la mà de Juanma Ortega i més tard d'Andreu Buenafuente) i, fins i tot, amb actuació en directe d’Estopa. Com era d’esperar, el territori va tenir el seu espai en el programa amb un debat sobre l’energia nuclear i dues fotografies sonores de Tarragona. Molt parlar de Tarragona, de la Conca, etc. I molt parlar de la rivalitat Reus-Tarragona... Sort que va venir el Buenafuente i va defensar Reus amb humor i a recordar els seus inicis i els de Carles Francino a la ràdio d’aquesta ciutat, a més de demostrar que també aprecia a Tarragona. Jo em quedo amb una gran frase, sempre amb respecte per la ciutat en la qual estudio, jeje: “La rivalitat entre Tarragona i Reus... . Jo diria que Tarragona aprofita la influència de Reus. I que Reus... aprofita la influència de Reus”.

Aquí us deixo amb un vídeo que vaig trobar per casualitat i que m’agrada perquè ens permet presenciar moments de complicitat entre aquests dos comunicadors, que em recorden als que vam poder veure en directe.

http://video.google.com/videoplay?docid=-5830244989835700347

Si voleu escoltar el programa, aneu a http://www.cadenaser.es/ (Hoy por Hoy)

Què és art? Què és disseny?

Què és art? Què és disseny?

Aquestes dues qüestions han estat plantejades per diferents professionals del món del disseny des de fa molt temps. I el debat que ha generat aquesta discussió encara continua avui en dia.

Podríem dir que el disseny s’emmiralla en l’art, que busca en l’expressió artística la seva font d’inspiració. Però el disseny és bàsicament funcional. Disseny i art comparteixen suport, no finalitat. L’art no hauria de tenir mai com a primer objectiu la satisfacció del públic; quan l’obra d’un artista busca acontentar i és creada pel sol fet de poder ser venuda en un futur, l’artista deixa de ser artista i es converteix en venedor, de la mateixa manera que el públic esdevé consumidor potencial. L’estímul de creació de l’artista no ha de ser mai la venta de l’obra, perquè aleshores l’art deixa de ser art per ser comerç, intercanvi pur i dur. En canvi, el dissenyador crea (perquè, des del meu punt de vista, també crea, en tant que participa del procés d’ideació o concepció d’allò que plasmarà

gràficament) amb l’objectiu de complir un encàrrec encomanat per un client que vol obtindre resultats a curt termini. Com diu Joan Costa en el seu article “L'eterna i inútil discussió”, l’art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes.

L’art qüestiona la realitat, la reformula i en planteja una de totalment nova a través de la personalitat de l’artista. Darrere una obra d’art s’amaga un context històric concret, un estat emocional de l’autor i tota una concepció que deixen un traç inevitable en l’obra final, que en cap cas persegueix complir amb una funció publicitària, ja que parteix d’un procés molt íntim de creació i és la darrera expressió de la voluntat de l’artista. D’altra banda, el disseny té l’obligació d’atraure al consumidor; se li exigeix una finalitat concreta, la de comunicar, no un fet de denúncia o una opinió determinada, sinó allò que farà que el producte adquireixi notorietat (cas de les marques i els logotips) o que es vengui. Si el disseny expressa opinió, serà per complir amb algun d’aquests objectius.


Tot i aquestes diferències, si bé art i disseny no són el mateix, si que tenen la possibilitat de trobar-se en la figura del creador, artista i/o dissenyador, de trobar un espai en comú que acosti aquestes dues disciplines en la propi individu que les domina. Per mi, és un cas emblemàtic el de Mies van der Rohe, arquitecte racionalista i funcionalista, director de la Bauhaus entre 1930 i 1933. Un personatge que encarna a la perfecció el binomi art i disseny, com ho podem veure a les il·lustracions de més amunt (PAVELLÓ ALEMANY 1929 i CADIRA BARCELONA). Aquí queda un espai comú.

REUS DEPORTIU, REUS DEPORTIU!

Imatge del fitxatge de José Luís "el negro" Páez pel Reus Deportiu ara fa un any.

Pels que dubtaven d'ell, aquí el teniu, ens ha donat el mundial!

______________________________

Doncs segona entrada en un dia!

I per un bon motiu, aquesta vegada no pas artístic sinó esportiu.

Avui, l'equip d'hoquei del Reus Deportiu, el meu equip, s'acava de proclamar campió del món d'hoquei patins davant el seu més gran rival: el Barça. Després d'un partit molt emocionant on l'empat a zero ha forçat una pròrroga d'infart, José Luís "el negro" Páez ha marcat el gol de la victòria a nou segons pel final. La rivalitat ve de lluny i és que aquest dos equips són, sovint, qui s'enfronta en les competicions més importants celebrades arreu del món. Els reusencs hem hagut de patir massa vegades la derrota a l'últim instant davant el Barça. Avui, després d'una intensa setmana d'hoquei a Reus-lloc on es duia a terme el mundial de clubs-hem pogut tastar el gust d'una victòria molt esperada. A més, tenim la possibilitat de fer-ho a la nostra estimada ciutat.

ara, només ens queda anar a la plaça del Prim, com sempre, a celebrar-ho.

visca reus i visca el reus deportiu!

carlota

PS: com que s'acaben de proclamar campions, no puc posar cap fotografia ni vídeo recent.

Reus Deportiu

Reus Deportiu

Roig i negre són els seus colors

Reus Deportiu

Reus Deportiu

És el millor club que hi ha en el món!